Hola, benvinguts.

Ara el blog creix poc a poc, només a mida que vaig acabant obra.

Gràcies per la vostra visita.


diumenge, 5 de desembre del 2010

Recorro el teu cos.

Per a la meva dona , l'Isabel . Companya de viatge des dels 19 anys.

2010 Oli sobre fusta 72x48 -Col·lecció Privada-

De dalt a baix t’acaricio,
regalimo per sobre del teu cos,
et toco, t’abraço, et petonejo,
coquetejo i m’entretinc en els racons,
et tasto, et paladejo i gaudeixo.
Canvies de color per on jo passo,
ets més suau, més delicada i dolça.
De dalt a baix recorro el teu cos,
al final, m’acumulo i reposo tranquil,
cansat però relaxat ...satisfet.
Tremolant del plaer obtingut,
reflecteixo tots els teus colors,
tota la teva suavitat i bellesa.
Sobre meu, tu et contemples
i jo sota teu t’admiro.
Tu ets la roca i jo l’aigua,
o potser ... ets tu l’aigua i jo la roca.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Dia rere dia.


2010 Oli sobre fusta 80x40. -col·lecció particular-

Tota la vida resistint, lluitant
contra l’entorn immens.
Dia rere dia.
A vegades, durant la calma,
el contacte serà suau, pausat,
fins i tot agradable com una carícia,
és moment de gaudir i recuperar-nos.
No passarà gaire temps que,
tornaran les envestides constants,
algunes ens portaran al límit,
s’haurà de posar coratge,
dia rere dia.
Dia ... rere dia.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Mestissatge.


2010 Oli sobre fusta 70x61.

Encaixant entre sí les grans roques,
les petites pedres i trossos de teula,
els maons i els conglomerats,
unint i repartint esforços,
es construeix un gran mur.
Un mur fet de mestissatge.

diumenge, 12 de setembre del 2010

Des d'un marge.


2010 Oli sobre fusta. 140x105

No contemplis des d’un marge.
Implica’t hi !
Participa en el que t’agrada.
Treballa per allò que creus.
Col·labora en tot el necessari.
Esforça’t davant dels entrebancs.
Lluita per tot el que estimes.
No observis la vida des del marge.
Viu-la!

dimarts, 17 d’agost del 2010

Les eres.


2010 Oli sobre fusta 85x65

Les eres.
Anem a les eres!
Pugem a les eres!
Prenem el sol, contemplem el cel,
des de les eres.
Observem l’entorn des de les eres.
Gaudim dels colors, assaborim les olors,
a les eres.
Les eres de Lodares... Soria.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Un reflex.


2010 Oli sobre fusta 61x46 -Col·lecció particular-

L’emmirallament d’una realitat,
és la mateixa realitat?
Una realitat irreal?
Una altra realitat?
Un reflex.

dilluns, 21 de juny del 2010

Un castanyer s' ha rendit a la mort.


2009 Oli sobre fusta 44x75

En un dia gris, trist
i melangiós de tardor,
un castanyer s’ha rendit a la mort,
però … la soca s’hi resisteix,
lluita i s’abraça a la vida.
És un espectacle de color,
audàcia, coratge i força.
És una imatge d’il·lusió i esperança.

diumenge, 13 de juny del 2010

Es l`hora violeta.


2009 Oli sobre fusta 90x32 -Col·lecció particular-

En una hora indeterminada,
al final de la tarda
i quan el sol es pon a l’esquena,
sobre el mar, el cel es transforma,
adopta un color fascinant i seductor,
màgic, delicat …encantador.
És l’hora violeta.

dilluns, 7 de juny del 2010

Per què m' ho feu això ?


2009 Oli sobre fusta 55x33 -Col·lecció particular-

No sé si com a banc tinc dret a queixar-me,
però…em teniu oblidat.
Sóc un banc d’un lloc tranquil,
ningú pot aturar-se una estona,
i disfrutar de tot allò pel que m’heu posat aquí.
Ningú pot seure i descansar,
pensar o reflexionar,
conversar o discutir,
observar…contemplar,
o senzillament, veure-les venir.
Per què m’ho feu això?

dimecres, 2 de juny del 2010

Amb la il·lusió d'un infant.

Pensant amb el Jaume, un amic.

2009 Oli sobre fusta 61x32 -Col·lecció particular-

Si tens el desig de jugar
i la il·lusió d’un infant,
no importa l’edat,
només et cal tenir
un cordill, una baldufa,
i un espai on fer-la ballar.

dijous, 27 de maig del 2010

Em sento traslladat en el temps.


2009 Oli sobre fusta 60x40 -Col·lecció particular-

Sota la mirada del Montpedrós
i la presència de la Torre Salvana,
les preguntes se m’amunteguen:
quantes persones abans que jo
hauran observat aquest paratge?
Quants petons donats a la persona estimada,
potser fins i tot alguns de robats.
Quantes promeses fetes
i quantes d’incompletes ?
Sota la mirada del Montpedròs
i la presència de la Torre Salvana,
els pensaments se’m desborden.
Em sento…
em sento traslladat en el temps.

dilluns, 17 de maig del 2010

Fent camí cap al cel.


2009 Oli sobre fusta 60'5x40 -Col·lecció particular-

Fent camí cap al cel.
Acluca els ulls i obre la ment
amb un bon pensament,
viu el present compartint,
sigues honest, alegre, respectuós.
Continua endavant,
segueix caminant.

divendres, 14 de maig del 2010

L'anar i tornar de les onades.


2009 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

La repetició :
de l’anar i tornar de les onades,
sobre la sorra de la platja,
calma, serena, relaxa.
Sobre la sorra de la platja
l’anar i tornar de les onades,
descarrega, alleugera, esmena.
L’anar i tornar de les onades,
sobre la sorra de la platja,
suavitza, esborra, iguala.
Sobre la sorra de la platja
l’anar i tornar de les onades,
centra, situa, insufla.
L’anar i tornar de les onades
sobre la sorra de la platja,
recarrega, omple, equilibra.
Sobre la sorra de la platja
l’anar i tornar de les onades,
es un mantra de la natura.

dilluns, 10 de maig del 2010

Una bellesa subtil,inestable...fràgil.


2009 Oli sobre fuste 86x56 -Col·lecció particular-

Absència quasi absoluta
de formes i colors.
Suaus línies i ombres,
delicades, algunes
només insinuades.
Una bellesa subtil,
inestable ... fràgil.

dilluns, 3 de maig del 2010

Alguns cels són tenebrosos.


2009 Oli sobre fusta 85x60

Alguns cels quan acaba el dia
assoleixen una nova magnitud,
diferent, inquietant, pertorbadora.
Tinc una doble sensació,
admiració i neguit,
fascinació i desassossec,
seducció i temor.
Són tenebrosos alguns cels,
però ... m’agraden.

dilluns, 26 d’abril del 2010

Quin final més espectacular.


2009 Oli sobre fusta 35x66

Quin final més espectacular,
més increïble i brutal,
quin final més generós.
Quan l’atzavara floreix,
l’atzavara mor.

Un mur interessant.


2009 Oli sobre fusta 42x61

Un mur interessant,
alt, sòlid, impenetrable,
un mur com els d’abans,
on la barreja de materials
i el pas del temps,
li dona personalitat.
Què deu haver-hi al darrera?

dilluns, 19 d’abril del 2010

Vola papallona.

Per a la meva filla Alba.

2009 Oli sobre fusta 48x70 -Col·lecció particular-

Vola, viu, disfruta! però vigila.
Les papallones necessiten constantment volar,
experimentar noves olors, conèixer nous móns,
però el món i més per tu, és complicat.
Si necessites aixopluc, o una mica de repòs
per poder tornar a emprendre el vol,
pensa que estem a prop i t’estimem.
Sempre trobaràs la porta oberta, papallona.

Un camí precios.


2009 Oli sobre fusta 48x70 -Col·lecció particular-

Un camí preciós.
Et pot portar a qualsevol lloc,
però… són tantes les circumstancies,
el propi camí amb més o menys dificultat,
l’influencia dels diferents companys de ruta,
saber en tot moment cap a on has d’anar,
les parades obligades,
les innecessàries, les …
El més important és saber però,
on vols anar.

divendres, 16 d’abril del 2010

La natura no em deixa mai indiferent.


2008 Oli sobre fusta 61x36 -Col·lecció particular-

La resistència,
l’adversitat a l’entorn,
m’emociona.
El color,
la bellesa en la solitud,
m’entendreix.
La natura,
no em deixa mai indiferent.

A primera línia


2008 Oli sobre fusta 52x36 -Col.lecció particular-

A primera línia ,
encarant el vent
i vigilant el dia .
A primera línia,
desafiant el temps
i arrelant-se a la vida.
Encarant, vigilant,
desafiant, aguantant,
patint, vivint…
Vivint a primera línia.

Des de casa els contemplo.


2008 Oli sobre fusta 86x61 -Col·lecció particular-

Des de casa contemplo els cels
que tant em fascinen i no sé per què.
L’atreviment dels seus colors no té límit,
ni la seva capacitat de transformar-se
des de l’alba al crepuscle.
Els cels que tant em fascinen,
des de casa els contemplo.

Una imatge de conte.


2008 Oli sobre fusta 36x61 -Col·lecció particular-

En un món real, una imatge de conte
que il·lumina més enllà de l’entorn.
Sant Ramón fent companyia a la lluna,
o la lluna a Sant Ramón.

Una perla de color.


2008 Oli sobre fusta 42x30 -Col·lecció particular-

Una perla de color
en la paleta del capvespre.
Una llum que fa il·lusió
contemplar-la en la foscor.

dimecres, 14 d’abril del 2010

L'atzavara


2008 Oli sobre fusta 36x50

Quan veig l’atzavara,
m’obligo a observar-la.
No és gaire maca, o sí …
potser sí … segur que sí …sí , sí,
sí que ho és de maca, o no …
no sé …potser no, potser sí,
i tant que sí.

Una soca imponent.


2008 Oli sobre fusta 40x61 -Col·lecció particular-

Una soca imponent,
a la tardor es mostra exultant,
poc a poc s’ha anat fent
amb el temps com a company.

Sota la brancada d'un gran Auró.


2008 Oli sobre fusta 70x48 -Col·lecció particular-

Sota la brancada d’un gran Auró
els ulls i el cor s’omplen d’emocions
llum i ombres, bellesa i color.
És cosa de la tardor.

diumenge, 11 d’abril del 2010

El món s'esllavìssa.

Pensant en amics i coneguts,que se'ls hi ha sacsejat la vida
amb algun problema seriós.

2008 Oli sobre fusta 36x61 -Col·lecció particular-

Encara que notis sota els peus,
que el Món s’esllavissa,
cal seguir lluitant.
Per moltes dificultats que hi trobis,
cal seguir arrelant.
Per molt difícil que sembli,
cal seguir florint,
cal seguir...cal seguir.

Hola camí, on em portes?.


2006 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-

- Hola camí... on em portes?
- Jo no et porto, tu fas el camí.
- Sempre ets així...verd, florit, càlid i lluminós?
- No, no sempre, no seria possible fer camí.
- Per què no ?
- Perquè el camí el fas tu, i tu, no sempre ets càlid, lluminós...
- Jo sí, jo sempre estic alegre i satisfet.
- Ara potser sí, demà...quan giris el revolt ja en parlarem.
- Què vols dir?
- Ja en parlarem.
- Com vulguis... fins demà.

Hola camí, quanta raò tenies.


2008 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-

- Hola camí…quanta raó tenies,
això ja no és el que era,
no es pot aguantar.
- Tranquil, ja et vaig avisar.
- Però això sempre serà així ?
- No … no sempre, què no m’escoltes ?
el camí el fas tu, i tu …
- I jo què? Quina calor,
és impossible d’aguantar.
- Tranquil …demà quan giris el revolt …
- Sí …sí, sí, sí, el revolt …
demà …quan giri …
- Alguns no n’aprenen mai.

Hola camí, ja està bè la broma.


2008 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-

- Camí, ja està bé la broma,
si se li pot dir broma a aquesta vida,
grisa …freda… buida …
- Ja veig que no has après res,
no te n’adones que el camí el fas tu
i l’entorn es transforma a mida que camines
i vas girant revolts.
La vida és canviant i mai del tot igual,
el camí no sempre és verd i florit,
ni groc i calorós, ni tampoc gris i fred,
té de tot.
Aprèn de cada circumstància,
i procura ser feliç.
- D’acord, d’acord, ho intentarè,
potser el pròxim revolt …

Cami 1-2-3


Oli sobre fusta tríptic 3 de 40x60 -Col·lecció particular-

dissabte, 10 d’abril del 2010

De què ets presonera.


2007 Oli sobre fusta 35x61 -Col·lecció particular-

Quina bellesa tan delicada
quan et comença a esclatar la vida,
on contemplar-te em fascina,
i m’omple d’una intima emoció.
Però… de què ets presonera?
potser del temps?, de la curta vida?
de la teva soca o de la pròpia branca?
De què ets presonera?
O potser…el presoner sóc jo?

Què té el Montpedròs.....


2007 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Què té el Montpedròs
que m’impressiona quan l’observo.
Tinc la sensació que ens contempla,
deu ser la seva forma volcànica,
el seu entorn, o els cels que presideix.
Tinc la sensació que espera alguna cosa,
alguna cosa de nosaltres.
No sé que ens vol dir.
No sé que contempla.
No sé que espera.
No sé…no sé…
M’impressiona.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Quin cel tan especial...


2007 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Quin cel tan especial,
sembla imaginari i no real.
Real... irreal...
què en sé jo de tot això?
jo visc i ja en tinc prou.
Això... això és el que és real, la vida,
la vida de cada dia, és el que és real.
Real ... irreal... però ...
i si estigués completament equivocat,
potser ... penso el que no és,
i el que és, ni m’ho imagino.
I si ... la vida no fos real,
no fos autènticament real.
I si la vida fos un somni,
i la mort ... la mort el despertar.
Quin cel tan especial!

Can Julià


2007 Oli sobre fusta 61x42 -Col·lecció particular-

En l’entorn de Can Julià,
bellesa i calma serena.
L’entorn de Can Julià,
que poc durarà.

Per què...?

Pensant amb el Manolo,un amic

2006 Oli sobre fusta 61x44 -Col·lecció particular-

De la Solaneta marxàvem tota la colla,
un lloc preciós amb el Pedraforca al fons.
Tornàvem a casa. Era fosc.
Un amic, cau d’una petita alçada,
i pica d’esquena en una pedra.
Ara es desplaça amb cadira de rodes.
Per què...?
per què, si us plau ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver anat més en compte,
però tot i així ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver marxat,
quan encara no era fosc.
però no fotis ...per què?
per Déu ... per què?
per què ...per què...per què?
Per què un de nosaltres?
Per què ell i no un altre?
Per què no a mi...per què?
Molts per quès, però ni una sola resposta,
no n’hi ha de respostes... potser.
Els fets varen succeir així i prou.
A la Solaneta, el cel amenaçava d’un no sé què,
semblava que ens volgués avisar d’alguna cosa.
Potser...

dissabte, 27 de març del 2010

Un dia humit i boirós.


2006 Oli sobre fusta 61x42 -Col·lecció particular-

En un dia humit i boirós,
el contemplo des d’un marge.
La seva presència esdevé màgica,
quan es difumina el Montpedròs.

divendres, 26 de març del 2010

Amb el mínim sobrevius


2006 oli sobre fusta -Col·lecció particular-

En un entorn que no és l’adequat
tu arreles i vius.
Fas possible l’impossible,
i amb cara de felicitat.
Tan sols l’atzar t’ha portat,
i amb el mínim sobrevius.

Els cels em fascinen


2006 oli sobre fusta 61x42

Els cels em fascinen, i no sé per què,
potser...perquè són com nosaltres:
clars i nets,
grisos i emboirats,
foscos i tenebrosos,
rogencs i agressius,
imaginatius i canviants,
transparents i lluminosos.
Potser també...com nosaltres:
clars però emboirats,
grisos però nets
foscos però transparents,
tenebrosos però canviants
imaginatius però complicats.
Potser... senzillament:
clars,
grisos,
foscos,
agressius,
complicats.
Els cels em fascinen i no sé per què.

dimarts, 23 de març del 2010

Neix un nou dia.


2006 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Neix un nou dia,
ja veurem com anirà,
de moment... no està clar.
Ni està, ni deixa d’estar,
tot just acaba de començar.
El cel està confós,
però potser s’aclarirà.
Neix un nou dia,
cal despertar.

dilluns, 22 de març del 2010

Una llum al cel


2005 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Una llum al cel.
Una referència en la distància.
Una il•lusió en la foscor.

diumenge, 21 de març del 2010

Tu ets el que sembles ?


2005 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Tu ets el que sembles?
Jo sóc el que sóc,
jo sóc el que continc,el que desprenc,
i el que absorbeixo del meu entorn.
I tu , ets el que sembles?
O tu ets tu, el que contens, el que desprens,
i el que absorbeixes del teu entorn?
Siguem el que siguem... Siguem-ho

Un temps per cremar


2005 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Un temps per cremar,
viure i somiar,
tot està per arribar.
Crema a cada instant,
viu cada moment,
il•lumina el teu voltant.
No queda res per cremar,
tan sols cal esperar,
potser... Tot tornarà a començar.